​Memòria | Memory:​

La restauració del tram de muralla proper a la Catedral de Vic segueix les pautes fixades en l’Estudi Previ de Restauració de les Muralles de Vic realitzat per aquesta mateixa arquitecta pel Servei de Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona l’any 1998 i on es preveia la restauració dels paraments de muralla visibles -originària del segle XIV i amb abundants modificacions en època barroca- i la recuperació dels trams soterrats, així com la recuperació i reproducció de les torres desaparegudes i la recuperació del pas sobre muralla. En el tram proper a la Catedral s'han intentat seguir aquests criteris generals en la mesura del possible.

​S'intervé en un tram de mur de 50 m. de longitud comprès entre les torres del Palau Episcopal i la Catedral, amb connexió visual i d’accés al claustre de la Catedral, i limitant amb la Rambla del Bisbat i el riu Mèder.

​En l’estat inicial era un  mur de 3,60 m. d’altura sobre la rasant del carrer i 1,60 m. d’amplada, acabat arrebossat i on a l’any 1971 s’hi practicà un forat per col·locar-hi la reixa del presbiteri de l’antiga Catedral de Vic (segle XVI), que permetia la visió des de l’exterior del claustre de la Catedral.

Els escassos estudis realitzats sobre la muralla apuntaven la idea que en aquest tram el recinte emmurallat limitava directament amb el riu –la rambla del Bisbat es va reomplir i urbanitzar l’any 1743. El tram visible en l’actualitat correspondria a un mur remuntat sobre la muralla i construit a finals del segle XVIII i principis del XIX. Les prospeccions i sondejos arqueològics realitzats a l’inici de l’obra confirmen aquesta teoria, havent-se trobat en perfecte estat de conservació la muralla original del segle XIV assentada sobre la roca i a una profunditat de 5,10 m. del nivell actual del carrer.

​Les possibilitats del moment no permeteren l’eliminació de la Rambla -proposta apuntada en l’Estudi Previ- i per això es realitza un fossat de 1,60 m. d’amplada i de tota la profunditat, el qual permet la visió total de l’altura original de les muralles en aquest tram. La barana de vidre li dóna la protecció necessària sense obstruir la visió del mur.

​En quant a la part superior del mur es manté l'obertura existent i es substitueix la reixa per una porta corredissa d’estructura de ferro i vidre que permet  l’accés controlat i restringit al recinte aconseguint alhora mantenir la visió del claustre. L'accés a l’interior del claustre obliga a la construcció d’una passarel·la per salvar el buit del fossat, ubicada exactament en el punt on les excavacions han descobert restes de diferents portes sobreposades d’èpoques diverses.

​El mur existent es remata amb pedra calcàrea de forma i col.locació contemporània, marcant un tall oblic al mur, fent més evident que es tracta d’un fragment i que permet distingir aquesta darrera fase d’intervenció, mantenint però la unitat pètria del conjunt.

​La construcció del pas sobre muralla sols és possible en un dels laterals, aprofitant l’escala ja existent al recinte. Aquesta diferència s’accentua amb un canvi d’altures en la part superior, mostra més evident encara que es tracta d’una primera intervenció que es voldria que s’estengués a la totalitat de longitud de la muralla.